Els idiomes no són masclistes; l’ús que en fem, sí

La cultura masclista prové, entre d’altres, del llenguatge masclista, i el llenguatge masclista perpetua el sexisme a la cultura. Portant aquesta frase al regne de les llengües, són masclistes les llengües? La clau és com utilitzar-les, perquè poden arribar a ser masclistes o racistes. Si la societat és masclista, el llenguatge ho serà; i a mesura que la societat canvia, també ho fa el llenguatge.

Des del meu punt de vista, hem de treballar molt per aconseguir una societat antimasclista ideològicament. De fet, el discurs públic no és neutral, està construït sobre els valors de la virilitat hegemònica, i està fent servir un llenguatge deshumanitzador i objectivador per justificar la subordinació continuada de les dones als desitjos masculins.

És l’ús del llenguatge que ens priva d’humanitat i ens converteix en objectes, justificant que les dones continuem sotmeses als desitjos dels homes. El llenguatge és una manera de comunicar i expressar emocions, opinions o idees, però no només això. També reprodueix i perpetua els rols de gènere, fet que ajuda a subestimar i invisibilitzar les dones. Els idiomes no són masclistes en si mateixos, el sexisme està en l’ús i el significat de determinades paraules i conceptes.

L’idioma està ple de frases i refranys que condemnen el nostre discurs quotidià i perpetuen els estereotips de gènere: “Sembles una dona que plora”, “Estàs actuant com una noia titella”, “Comporta’t com un home!”, entre molts d’altres; i també hi ha aquelles expressions que afirmen tornar a explicar el que es viu, com quan tenim la menstruació i escoltem “veus, ja estàs en aquells dies!”. En general, hi ha algunes paraules que s’utilitzen molt més per descriure dones que per descriure homes. A quin gènere apliquem aquestes paraules? ‘Bonica, esvelta, enlluernadora, sensible’… I a quin altre ‘fort, poderós, ordinari, violent’? El llenguatge té formes que enfosqueixen més les dones que als homes, i tot això també forma part del sistema.

És evident que l’ús d’aquests substantius com a insult propaga menyspreu i estereotips cap a les dones. El llenguatge és una representació de la realitat, i la realitat coneguda afecta i canvia el llenguatge. Els valors construïts sobre el masclisme o el sexisme són majoritaris. Ara estem veient un nou fenomen i un nou perill: l’ús de l’anomenat “llenguatge inclusiu”, “persones amb vagina”, “persones que pareixen” i termes similars per descriure les dones, fins i tot en dret.

Si mai aconseguim canviar la realitat, aquestes paraules representaran la realitat canviada. És la realitat la que canvia el llenguatge, i només la llengua pot fer-nos conscients de la necessitat de canviar la realitat. Si volem construir una societat amb igualtat de drets i reconeixement entre homes i dones —i que tinguin un tracte igualitari per desenvolupar aquests drets i el seu caràcter potencial i lliure— és necessari i important que les paraules també reflecteixin igualtat, respectuosa i inclusiva. Per tant, la clau no està en la nostra llengua, sinó en la capacitat de reflexió de cada una de les persones pensants.

Article publicat al diari digital Social.cat